Bufete de Informaciones Especiales y Noticias

Nacionalització dels hidrocarburs a Bolivia: algunes dades, xifres i pensaments

Por Vicent Boix (*)
Rebanadas de Realidad - País Valencia, España, 12/05/06.-
Bolivia

En l'índex de desenvolupament del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (1), Bolivia ocupava el lloc 113 a l'any 2005. Espanya el 21. L'esperança de vida era de poc més de 64 anys. Espanya sobrepassava els 79. L'analfabetisme en adults afectava al 13,5% de la població del país Sudamérica, mentre no arribava al 3% a Espanya. El nombre de metges per cada 100.000 habitants era de 73 a Bolivia, front als 320 d'Espanya, el 549 d'Estats Units o els 591 de Cuba. El parts atesos per personal mèdic suposava el 65% del total a Bolivia, el 99% a Estats Units i Argentina, i el 100% a Cuba, Uruguai i Xile. La desnutrició afectava al 21% de la població boliviana entre els anys 2000-2002, mentre que aquest percentatge era del 5% a Mèxic i 4% a Costa Rica. La taxa de mortaldat infantil a Bolivia era de 53 xiquets morts per cada 1.000 naixements a l'any 2003, front als 4 d'Espanya, els 6 de Cuba i els 7 d'Estats Units.

L'informe "Panorama Social" (2) de 2005, de la Comissió Econòmica per Amèrica Llatina (CEPAL), descobria amb dades de l'any 2002 que, entre un 20 i un 30% de la població boliviana no gaudia d'una font adequada d'aigua. Aquest mateix percentatge era aplicable entre els joves de més de 18 anys, però amb menys de 5 d'estudis. Més del 40% de la societat patia amuntegament, no posseïa un sistema adequat d'eliminació d'excrements i el sòl de les seves cases era de terra. Entre els infants de 7 a 12 anys, més del 40% no acudien a cap establiment educatiu. I entre el 30 i el 40% de la societat boliviana no tenia servei sanitari ni electricitat.

A l'any 2002 i segons la mateixa font (3), el 62,4% de la població estava per sota de la línia de la pobresa i un 37,1% era indigent, mentre la mitja al continent era d'un 44 i un 19,4% respectivament.

Les dades del Banc Central de Bolivia (4) mostraven que, el deute extern l'any 2005 era de 4.961,6 milions de dòlars. 300 milions més que en 1996. El PIB per a 2004 era de 8.758 milions de dòlars segons l'Institut Nacional d'Estadístiques. Amb dades de 2004, el deute extern suposava més del 57% del PIB.

Aquesta caòtica i desigual situació s'ha traduït en nombroses mobilitzacions que van acabar amb els governs de Sanchéz de Lozada l'any 2003 i Carlos Mesa el 2005. En esta conjuntura, Evo Morales guanya les eleccions el desembre de 2005 amb un 54% dels vots.

Repsol - YPF

En informació obtinguda en la seua pàgina web (6), la multinacional hispanoargentina va obtenir uns beneficis nets de 3.120 milions d'euros al 2005, gràcies en part, a la pujada dels preus del petroli. Açò va representar un increment d'un 29,4% respecte al 2004.

Segons un informe d'Intermon-Oxfam (7), des de les privatitzacions i capitalitzacions de 1996, les empreses establertes a Bolivia han reportat al govern regalies per valor del 18%, en aquells camps que no estigueren en producció abans d'aquell any (el 95% de les reserves actualment). Aquest tribut és el més baix de la regió i segons el Ministeri de Desenvolupament Econòmic, les condicions excessivament favorables per a les empreses impedirà a l'estat l'ingrés de 3.152 milions de dòlars entre 1996-2006. Quantitat equivalent al 63,5% del deute extern. De fet, sols les reserves de gas existents permetrien pagar 13 vegades el deute extern i 130 l'inversió pública anual.

Abans de 1996, la empresa estatal YPFB aportava a l'estat una mitjana de 400 milions de dòlars a l'any, és a dir, més del 30% de la recaptació del Tresor General Nacional (TGN). El 2001 aquesta xifra va baixar a menys de 200 milions i a un 12% dels ingressos del TGN, a pesar de l'increment de la producció experimentat. A nivell de REPSOL i segons La Razón, la contribució en 2002 de la major empresa propietat de la multinacional va ser del 0,14% del TGN. De 2001 al 2002 aquest valor va caure en més d'un 76%.

José María Vera Villacián, director d'Estudis de Intermon-Oxfam, afirma en un article en Cinco Días que REPSOL te una posició dominant al mercat dels hidrocarburs bolivians amb un 30% del total del sector a l'any 2001. Indica que directius de l'empresa han manifestat que per cada dòlar invertit a Bolivia s'han guanyat 10, quan la rendibilitat òptima en aquest sector pot ser d'1 a 5 i fins i tot d'1 a 3. A més, les privatitzacions començades el 1996 a favor d'empreses estrangeres, han prioritzat les exportacions per la qual cosa la ciutadania s'ha vist obligada a comprar el gas a preus internacionals, que en molts casos ha resultat prohibitiu per al sector més pobre de la societat.

Segons aquest article, els llocs de treball creats són mínims i les activitats d'exploració i explotació han generat nombrosos i greus impactes ambientals i socials, al desenvolupar-se en parcs naturals i terres habitades per poblacions indígenes. La compensació a les comunitats locals pel dany infringit -en paraules de Vera Villacián- ha sigut "…voluntària, econòmicament irrellevant, i els primers anàlisis sobre la qualitat de l'aigüa en aquestes zones donen resultats preocupants sobre el seu impacte en la salut". (8)

És tant l'oblit al medi ambient, que Intermon-Oxfam ha denunciat que un Estudi d'Avaluació d'Impacte Ambiental, sobre una activitat dins d'un parc natural, estava format únicament per 4 fulls. En un altre lloc, l'estudi el va fer una consultora nord-americana copiant paràgrafs idèntics a altres avaluacions (9). L'escassa preocupació en tot allò aliè al pur procés productiu també ha derivat en conseqüències tràgiques. Les organitzacions Equipo Nizkor i Derechos Human Rights van informar, en juny de 2005, sobre la mort de dos persones que es van cremar a les rodalies d'un pou de REPSOL amb possibles fugides de gas. Totes aquestes dades, unides al descobriment d'un presumpte cas de contraban de petroli, donen una idea mínima de la fosca i còmoda trajectòria empresarial a Bolivia de REPSOL i altres transnacionals.

Nacionalització i esclata el galliner

En juliol de 2004, més del 89% del la ciutadania va donar suport a la nacionalització dels hidrocarburs mitjançant referèndum. El govern de Mesa va mirar a un altre costat i la decisió no va quallar mai. En maig de 2005, una nova llei va pujar els diferents impostos a les empreses privades, del 18% d'abans al 50% i no en tots els camps. Aquesta postura va resultar insuficient per a la societat civil, a pesar que l'estat va obtindre 460 milions de dòlars eixe any.

La denominada nacionalització iniciada per Morales, pretén lograr per al estat el 82% de les utilitats en dos pous gegants. La resta de camps continuarien en el 50% existent. A banda ha nacionalitzat algunes accions per recuperar el control sobre algunes empreses capitalitzades 10 anys arrere. Totes aquestes mesures estan sotmeses a possibles negociacions entre les parts. En paraules del vicepresident Álvaro García Linera, amb aquesta nova llei es pretén recaptar 300 milions de dòlars extres, per sumar un total de 780 anuals. (11)

Mentre açò passava a Bolivia, en altres països saltava l'alarma. Espanya ha encapçalat un vergonyós, gelat i tergiversat atac a nivell polític i mediàtic. Hem vist i llegit a polítics de tots els colors, articulistes i tertulians de migdia, criticar a Morales en nom dels interessos d'Espanya, quan REPSOL és una empresa privada, que al igual que altres, bons beneficis ha obtingut gràcies a l'alçada del preu internacional del petroli. La majoria s'apreta el cinturó i ells s'omplin les butxaques. REPSOL està formada per accionistes nacionals i estrangers, i en tot cas, el govern està defensant els interessos d'un microscòpic percentatge d'espanyols.

Que trist ha estat escoltar a Zapatero, Moratinos, Solana, Rajoy o algunes veus de l'emissora de la Conferència Episcopal. Socialistes uns i catòlics els altres. Immunes a la tragèdia del poble bolivià. Complaents amb l'expoli dels recursos. Agressius davant l'exercici de sobirania i justícia d'un poble massacrat, empobrit i famolenc. Poques vegades s'els ha vist assenyalar i despullar la greu desigualtat i el comportament de les empreses transnacionals. Contràriament titllen de populista a Morales i afirmen que arruïnarà al país, com si el país no estiguera ja arruïnat. Curiós país Espanya, que acusa a Morales mentre premia a la duquessa d'Alba o al Bill Gates.

La CEPAL deia al seu informe "Panorama Social" de l'any 2004 que "Millorar la distribució de l'ingrés és un imperatiu ètic que, a més, permetria incrementar la taxa de creixement. La dolenta distribució de l'ingrés i, sobretot, la dolenta distribució de la riquesa tenen conseqüències negatives…" (12) Morales ha donat el primer pas i el temps dirà la resta.

Notas:
(1) http://hdr.undp.org/reports/global/2005/espanol/pdf/HDR05_sp_HDI.pdf
(2) http://www.eclac.cl/publicaciones/DesarrolloSocial/8/LCG2288PE/PSE2005_Sintesis_Lanzamiento.pdf
(3) http://www.eclac.cl/publicaciones/DesarrolloSocial/8/LCG2288PE/PSE2005_AnexoEstadistico.pdf
(4) http://www.bcb.gov.bo/deudaexterna/documentos/general/doc_1-6-1__4813.pdf
(5) http://www.ine.gov.bo/asp/indicadores.asp?TI=2
(6) http://www.repsolypf.com/Comunes/Archivos/4T05_NOTA_RDOS_esp_mod__158228.pdf
(7) "Repsol YPF en Bolivia: una isla de prosperidad en medio de la pobreza", maig de 2004, en http://www.intermonoxfam.org/unidadesinformacion/anexos/2988/0_2988_150704_Repsol_Bolivia.pdf
(8) VERA, J.M.: "Repsol y Bolivia, matrimonio de conveniencia", en Cinco días, Madrid, Espanya, 1 d'abril de 2006, en http://www.cincodias.com/articulo/opinion/Repsol/Bolivia/matrimonio/conveniencia/cdscdi/20060401cdscdiopi_4/Tes/
(9) "Repsol YPF en Bolivia: una isla de prosperidad en medio de la pobreza", maig de 2004, en http://www.intermonoxfam.org/unidadesinformacion/anexos/2988/0_2988_150704_Repsol_Bolivia.pdf
(10) http://www.derechos.org/nizkor/bolivia/doc/surubi.html
(11) ABI: "García Linera pide a los bolivianos defender la nacionalización de los hidrocarburos", en Los Tiempos, La Paz, Bolivia, 1 de maig de 2006, en http://www.lostiempos.com/noticias/30-04-06/01_05_06_ultimas11.php
(12) http://www.eclac.cl/publicaciones/DesarrolloSocial/0/LCL2220PE/PSE2004_Cap1_Pobreza.pdf
(*) Reportero y articulista en temas sociales y ambientales".
Rebanadas de Realidad - Envíenos sus comentarios e informaciones